Història

El nom d’Aigües ja apareix en 1179 en el Pacte de Cazorla que fixava la frontera entre els regnes de Castella i Aragó en una línia des Biar a Aigües. També hi ha esment en 1244 en el tractat d’Almizra, signat per Jaume I d’Aragó i l’infant Alfons de Castella. En 1252 es crea, signat per Alfonso X el Savi, el concejo d’Alacant en el qual s’engloba a Aigües. Amb posterioritat Ferran el Catòlic va elevar a Ciutat la Vila d’Alacant i va ratificar la inclusió d’Aigües. No serà fins a 1841 quan el municipi d’Aigües es segregui d’Alacant.

En l’Edat Moderna el nom d’Aigües es vincula a la família de D. Alfonso Martínez de Vera. A mitjan segle XVII es crea el títol de Marquès del Bosch i més tard el de Comte de Casa Rojas, família que segueix sent propietària de terrenys i edificacions de la zona.

La història i la vida del municipi d’Aigües estan lligades a l’existència en el seu terme de jaciments d’aigües medicinals, i a la construcció d’un balneari al segle XIX, en què les classes aristocràtiques de la Comarca prenien les aigües. L’altra imatge del poble l’ofereix una gran pineda situada al Cabeço d’Or, amb les seves llargues senderes plenes de barrancs de pedra i miradors. En aquest paratge es troba l’antiga font de la Cogolla amb el seu mirador, des del qual s’albira gran part de la costa alacantina. Una altra imatge de la població és la seva torre cristiana situada al casc urbà.